Vicent Martí Soler 

https://docs.google.com/presentation/d/1iE_WYRQtlcI8gkM62oXM-PyjPdVDbRXh9SootAPa3W0/edit?usp=sharing

Pau Alabajos: Utòpics, idealistes, ingenus.

Convé sumar els esforços,
i els càntics de tanta gent,
però anem creixent, ens fem més forts cada dia,
mai no perdem l’esperança i seguim avançant.

·Autor: Pau Alabajos


·Disc: Una amable, una trista, una petita pàtria 

·Discogràfica: Bureo Músiques

 
·Any: 2011

·Lletra:

D’acord, nosaltres som els utòpics,
idealistes, ingenus
que no fan més que somiar.
Però estem farts de creuar-nos de braços
mentre la terra s’afona sota els nostres peus.
D’acord, sabem que no som perfectes,
tenim els nostres punts febles,
però aprenem dels errors.
Almenys vivim amb la consciència tranquil·la,
perquè hem fet tot el possible per tal de canviar el món.
D’acord, nosaltres som els il·lusos
guardians de causes perdudes,
inconformistes tossuts.
Però hem dit prou, ja no volem refugiar-nos
darrere de les paraules, ara passem a l’acció.
D’acord, ens falta molta experiència,
convé sumar els esforços,
i els càntics de tanta gent,
però anem creixent, ens fem més forts cada dia,
mai no perdem l’esperança i seguim avançant.

-Explicació:
Aquesta cançó parla sobre la situació de la gent davant el govern actual. Es clarament una queixa per tal de posar solució als problemes socials, polítics i económics que estem patint.

-Opinió personal:
Es una cançó que ens descriu els problemes pels que passem actualment.

Al Tall 

Al Tall és un conjunt valencià de música d'arrel tradicional fundat en 1975, un plantejament renovador de la música tradicional: repertori fonamentalment de nova creació amb textos actuals i música que fusiona elements de diferents tradicions mediterrànies. Des de la seva formació el 1975, ha editat 14 discos de llarga durada i alguns singles. Compta amb més de mil actuacions en directe, entre les quals figuren diversos escenaris de França, Portugal, Itàlia, Alemanya, Mèxic,… Al Tall forma part del nucli que va consagrar la música folk de les diferents tradicions ibèriques com un gènere modern a partir del qual s'ha desenvolupat les diverses tendències de l'ona folk. Aquest grup crea melodies modernes partint dels sons bàsics i les formes tradicionals de musicar. Així, ha anat endinsant-se en el marc més ampli del conjunt de la música mediterrània amb una fusió d'estils. Consolida una opció cultural avui arrelada en la societat i que es defineix amb els següents criteris: nova creació de música tradicional, fusió dins l'àmbit sonor mediterrani, desfolklorització i reciclatge del llenguatge sonor tradicional per al consum actual. Va crear la Fonoteca de Materials l'any 1985, que ha anat creant un extens arxiu sonor amb gravacions de música tradicional valenciana interpretada pel poble pla. La cara més visible d'aquest arxiu és una col•lecció de 30 discos.

1.Quin creus és el motiu d'anomenar així al disc? (Batalla d'Almansa)

El 300 aniversari d’aquesta batalla.

2.Qui eren els maulets?

Gent que treballava al camp

3.Què és la Muixeranga?

La muixeranga és un conjunt de danses i castells humans originaris del País Valencià, que tenen el principal lloc de preservació a Algemesí , però també existeixen colles i grups a altres diversos indrets de les comarques valencianes.

La muixeranga

Des de la nit
brolla la llum
que ens crida a despertar

Som a l'albada
i la terra es manifesta
un país precís
que es fa ben cert
des del somni secular.

Som a l'albada
i la terra es va fent clara,
un antic país
que hem d'endreçar
i portar a l'avenir.

Des de l'hivern
mouen els brots
que l'arbre cobriran de flor.

Des de les serres
a la mar i a les estrelles,
un país ardent
engendrarà
l'enyorada llibertat

Des de la història
ens aguaita la memòria,
un antic país
que hem d'endreçar
i portar a l'avenir.

Poble menut,
harca i juí,
que el dia està arribant
són els nostres fills
qui gestaran
una terra en llibertat.

L'aire està moguent per la
llibertat
i el vent de ponent girarà en
llevant.

4.Quin significat té aquesta cançó per a un sector del poble valencià.

 Aquesta cançó reivindica la llibertat i en un futur un país millor i modern.

5. Fes un comentari personal sobre la cançó Tio Canya de Al Tall

Parla sobre un home que vivia a un poble de València que li diuen Tio Canya, conta que va anar tres voltes a València i no va tornar per que el van ofendre  Per que no sabia parlar castellà , li adverteixen de que te que canviar d’opinió i aprendre castellà, però l’home no fa cas. Este home te un fill que tindrà el mateix problema (no saber parlar castellà) , es dona conte que encara te temps i canvia d’opinió.

Raimon i Ovidi Montllor.

·Raimon: és un cantant valencià, un dels membres més representatius de la història contemporània de la cançó en català i amb major reconeixement internacional. Als vint-i-un anys es traslladà a València per a estudiar història és llavors quan va descobrir la pròpia cultura i féu les primeres lectures però abans havia nascut la seua primera cançó, al vent. L'any 62, Raimon va fer la seua primera actuació pública, mes tard cantà per als setge jutges a una taverna, Josep Maria Espinàs queda impressionat i el convida a actuar a Barcelona. Raimon va sorprendre per la forma i pel contingut de les seues cançons. S'allunya de la manera de fer «a la francesa» dels Jutges i ofereix una visió del món de les classes treballadores valencianes. Al 1963 apareix el seu primer disc que esdevingué un èxit de vendes inesperat. Participa al Festival de la Cançó Mediterrània amb una cançó en català, va guanyar. Des d'este moment, la Cançó catalana començaria a rebre assíduament les atencions de la censura i de les institucions franquistes Raimon trau el segon disc que durant molts anys hauria de ser cantada amb algunes alteracions respecte del text original. El 1964 apareix un tercer disc, el mateix any veu la llum un altre, que conté versions de la majoria de les cançons publicades prèviament. El 1965 comencen les seues activitats internacionals i guanya el Premi al millor cantant estranger. Després d'un nou senzill que incloïa la seua primera musicació d'Ausiàs March, Veles e vents, L'any 1975 Raimon estrena Jo vinc d'un silenci. L'any següent fa un concert que queda recollit en un àlbum doble, El recital de Madrid. Raimon anava fugint dels concerts multitudinaris i es negavà a «cremar-se» en actes organitzats per partits polítics. El 1981 va regravar totes les seues cançons amb nous arranjaments. L'any 1983 publicava Les hores guanyades. en 1984 publicà un nou àlbum, Entre la nota i el so, amb temes com Lluny de la pedra i de l'aigua o Al meu país la pluja. L'àlbum següent (1987) marca un idil•li fugaç amb la música electrònica i amb instruments com la bateria i els sintetitzadors. Raimon tardaria exactament una dècada en gravar un disc de cançons noves, però això no vol dir que estiguera inactiu: havia format un grup estable d'acompanyament -guitarres, contrabaix, violoncel i acordió- i actuava amb mesura i només en condicions «artísticament òptimes». L'any 1992 va fer una gira pel Japó i també cantà en diverses universitats dels Estats Units. El dia de Sant Jordi de 1993 tingué lloc un gran recital al Palau Sant Jordi davant uns divuit mil espectadors amb motiu del trenté aniversari de la publicació d'Al vent. El mateix any publicà unn nou CD, amb un total de cent vint-i-una cançons. L’any 1997 apareixia un disc amb cançons noves: Cançons de mai, de nou amb arranjaments. El mateix any se li concedí la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya. A final d'any apareixia el CD Recitals al Palau constituït temes presos de les actuacions abans esmentades vint-i-dos cançons on Raimon va demostrar la vigència i l'atemporalitat del concepte de cançó que representa. El 1999 publicà una compilació amb tots els seus temes de caràcter amorós: Les cançons d'amor. El 2000 treia una Nova integral amb diverses cançons inèdites i noves musicacions de poemes d’autors del segle XV El 2007 va rebre el Premi d'Honor de l'Acadèmia de la Música Espanyola alhora que es queixava del govern valencià. A principis de 2011 va ser investit doctor Honoris Causa per la Universitat d'Alacant.


·Ovidi Montllor:(1942 Alcoi- 1995 Barcelona). Naix Alcoi al 1942 , poble que sempre apareix en les seves cançons. Sempre va ser comunista i sempre amb una vena d'anarquisme a la sang. La seva cançó és Autocrítica i crítica. Va debutar com a actor als 20 anys a Alcoi. Al cap de quatre anys, es va traslladar a Barcelona a la recerca de millors oportunitats. El 1967, va començar a escriure una cançó, la que seria la seva primera cançó, La Samarreta. Al maig de 1968 comença a cantar i immediatament atrau l'atenció del públic amb la seva manera de fer la música. A final d'any ja actua al Palau de la Música de Barcelona al costat de Quico Pi de la Serra i Raimon. Al principi, les seves cançons segueixen una mica l'estil de Brassens i Brel. El seu primer disc va ser un Single amb només dos temes: La fera Ferotge i la Cançó de les balanços. Durant els anys 70, Ovidi va desenvolupar pràcticament tota la seva carrera musical, sempre marcada pel seu caràcter d'actor. A finals de la dècada dels 70 Ovidi es veu abocat a centrar-se en la interpretació, tant en cinema com en televisió. El seu llegat seran 51 pel•lícules, i durant més de deu anys no gravarà cap disc. A principis dels 90, Ovidi va començar a preparar Verí Good, que de fet seria el seu disc pòstum, doncs un càncer d'esòfag se'l va endur el 10 de març de 1995. La seva obra literària i gràfica va quedar recollida en dos llibres: Poemes i cançons (1978) i Poemes i dibuixos (1985). La seva activitat artística li va valer diversos reconeixements entre els quals destaquen la Medalla al Mèrit Cultural de la Generalitat Valenciana i la Medalla d'Or d'Alcoi. El repertori d'Ovidi Montllor dedica gran part del seu talent a posar música als textos de reconeguts poetes com Salvador Espriu o Vicent Andrés Estellés. La seva cançó més popular va ser, sens dubte, Homenatge a Teresa. Altres temes com, Perquè vull o Sí, senyor el van consolidar dins d'aquest corrent reivindicativa. Ell es defineix com "artista, cantant i pallasso". Ovidi Montllor va ser un artista complet: teatre, cinema, televisió, rapsòdia i cançó.

Raimon: Al meu pais la pluja.

Nom del tema: AL MEU PAIS LA PLUJA NO SAP PLUORE

Qui portarà la pluja a escola?


Lanzamiento: 1983.

Disc: Entre la nota i el so.

Discografica: Picap.


Autor: Raimon.


Lletra:

                                                                     

Al meu país la pluja no sap ploure:

o plou poc o plou massa;

si plou poc és la sequera,

si plou massa és la catàstrofe.

Qui portarà la pluja a escola?

Qui li dirà com s'ha de ploure?

Al meu país la pluja no sap ploure.

No anirem mai més a escola.

Fora de parlar amb els de la teua edat

res no vares aprendre a escola.

Ni el nom dels arbres del teu paisatge,

ni el nom de les flors que veies,

ni el nom dels ocells del teu món,

ni la teua pròpia llengua.

A escola et robaven la memòria,

feien mentida del present.

La vida es quedava a la porta

mentre entràvem cadàvers de pocs anys.

Oblit del llamp, oblit del tro,

de la pluja i del bon temps,

oblit de món del treball i de l'estudi.

"Por el Imperio hacia dios"

des del carrer Blanc de Xàtiva.

Qui em rescabalarà dels meus anys

de desinformació i desmemòria?

Al meu país la pluja no sap ploure:

o plou poc o plou massa;

si plou poc és la sequera,

si plou massa és la catàstrofe.

Qui portarà la pluja a escola?

Qui li dirà com s'ha de ploure?

Al meu país la pluja no sap ploure.

-Opinió personal:

 Aquest poema parla sobre Espanya y la Comunitat Valenciana, sobre la pluja, que tal i com diu el poema ací no sap ploure, o plou poc o plou massa. Aprofita aquet tema per introduir una crítica al franquisme, i les injustícies i la censura que comporta. Es queixa també Raimon de l’escola, de que els ocultaven la veritat o fins i tot intentaven fer-los canviar de pensament i imposar les ideologies franquistes. Es lamenta davant la impotència de la pèrdua d’aquell temps en el que a l’escola el mantenien desinformat.

-Anàlisis:

El poema esta compost per quatre estrofes, comença amb un “estribillo” que es repeteix dos vegades, a la primera estrofa i a la última. El qual parla de la pluja que després compara amb el franquisme.

La segona i la tercera estrofa no es repeteixen i son una critica al franquisme.

En aquest poema no hi ha cap tipus de rima. 
Raimon canta aquest poema amb acompanyament de guitarra.

La nova cançó

La nova cançó comença en la dècada dels 60 i en mig de les restriccions franquistes i la repressió cultural de tot allò que suposarà una mostra de pluralitat lingüística i identitària. Un grup de joves autors i intèrprets de Catalunya i el País Valencià, aconseguien omplir auditoris amb cançons en català que reivindicaven la normalitat lingüística a la vegada que denunciaven les injustícies de la dictadura. La Nova Cançó arribà a finals dels anys ’50, les seues melodies, més properes a la poesia intimista que al pop anglosaxó de més èxit, calaven amb força en les generacions d’estudiants descontents. Després de vint anys d’autoritarisme franquista la música es convertia en vehicle per a canalitzar les protestes. El sorgiment de la Nova Cançó es conseqüència d’una inquietud cultural col•lectiva, però, el detonador del moviment va ser l’escrit publicat per Lluís Serrahima, amb el títol “Ens calen cançons d’ara“. El text deia així: : «Hem de cantar cançons però nostres i fetes ara […] és greu que no se’n facin de noves, jo almenys no n’he sentides. Podem atribuir-ho a les circumstàncies, però de cançons se’n poden fer de moltes menes i maneres, a més, aquestes circumstàncies no poden per elles mateixes, privar un poble de les seves cançons. És precisament en moments difícils que han nascut gran nombre de cançons, de les boniques, aquelles que els pobles han transformat en una mena d’oració col•lectiva […] Es tracta, doncs, que surtin cançons d’aquest moment nostre […] Què fan els músics que ara són joves? […]». El moviment de la Nova Cançó es va estructurar a Catalunya, d’on eren naturals la majoria d’artistes que el formaven com:

-Lluís Llach

-Joan Manuel Serrat

De fet, el mateix 1959, des del País Valencià, Raimon composava la seua primera cançó: Al vent, que es va convertir en un himne intergeneracional i un emblema de lluita cultural. Un altre grup important de la època son Els setze jutges: grup de cantautors influenciats per la música francesa. Amb ells, la cançó en català passa a ser una aposta compromesa pel futur, ja que el seu nom apel•lava a “un tret de genuïnitat lingüística“. A Castelló de la Plana, al Tercer Aplec de la Joventut del País, alguns dels músics que componien aquest col•lectiu van coincidir amb Raimon i, impressionats per la seua capacitat de comunicació, el van convidar a cantar a Barcelona poques setmanes després.












 El maig de 1962 es va posar a la venda el primer disc de la Nova Cançó: Espinàs canta.

Un nou èxit per a la Nova Cançó va ser l’obtenció de Salomé, i, Raimon, del primer premi del cinquè Festival de la Cançó Mediterrània (1963) amb la cançó “Se’n va anar“. Aquesta composició era la primera melodia en català que s’interpretava al festival i el seu triomf posava de manifest la voluntat popular d’escoltar música en català com una rutina quotidiana.

La  Nova Cançó va prendre el camí de la professionalització. El joves músics idealistes es convertien en artistes consagrats i la seua maduresa interpretativa es deixava notar a les produccions. Però l’èxit de la Nova Cançó, també tenia conseqüències negatives ja que va cridar l’atenció de la censura franquista, que en un primer moment no els havia considerat com un amenaça real, sinó només com un dèbil folklorisme. En adonar-se del potencial dels artistes que convertien en un esdeveniment cada recital i cada concert, les autoritats franquistes van començar a seguir de molt a prop les seues carreres i a examinar amb lupa cada vers, cada estrofa, tractant de trobar mostres de subversió que pogueren ser castigades pel conservador reglament. La política de censura en aquest moment consistirà a reduir la difusió pública d'aquests cantants, aprofitant-se del mecanisme censor en vigor en aquests moments. Totes les lletres de les cançons, abans de ser gravades, passaven per censura on rebien dues qualificacions: la primera establia si la gravació del tema s'autoritzava o es denegava. I la segona establia si el tema, un cop gravat, era radiable o no.

Però l’ànima de la Nova Cançó, que era també l’ànima d’una societat cada vegada més contestatària i valent, tenia ja un ímpetu imparable i no havia objecció autoritària que poguera cercar-la o silenciar-la.

Un exponent tardiu de la Nova Cançó va ser l’alcoià Ovidi Montllor, que, des de 1968 començà a interpretar poemes musicals d’autors com Vicent Andrés Estellés.

Factors que condicionen la desaparició del terme Nova Cançó: la professionalització dels músics més emblemàtics va arribar també una producció comercial no tan propera als arrels de la Nova Cançó original i el bilingüisme pel que van optar membres de la Nova Cançó tan emblemàtics com Joan Manuel Serrat.

L’essència de la Nova Cançó continuava viva amb Paco Muñoz i Al Tall. El primer, que va començar a actuar a 1975, es va fer conegut per la seua dedicació al camp de la cançó infantil i crítica: “Qué vos passa valencians?” Al Tall s’especialitzava en la composició tradicional però amb una irreverent i contestatària visió de la realitat.

Paco muñoz

                                      

                                               Al tall

El procés d’erosió de la Nova Cançó es va intensificar amb l’arribada de la democràcia, ja que semblava un moviment menys necessari en un context de clima polític més tolerant amb les reivindicacions col·lectives. Les cançons que van remoure consciències durant més de 10 anys es convertien en dolç record. La porta oberta pels líders de la Nova Cançó va fer possible el ressorgiment de la música en català.