·Raimon: és un cantant valencià, un dels membres més representatius de la història contemporània de la cançó en català i amb major reconeixement internacional.
Als vint-i-un anys es traslladà a València per a estudiar història és llavors quan va descobrir la pròpia cultura i féu les primeres lectures però abans havia nascut la seua primera cançó, al vent.
L'any 62, Raimon va fer la seua primera actuació pública, mes tard cantà per als setge jutges a una taverna, Josep Maria Espinàs queda impressionat i el convida a actuar a Barcelona. Raimon va sorprendre per la forma i pel contingut de les seues cançons. S'allunya de la manera de fer «a la francesa» dels Jutges i ofereix una visió del món de les classes treballadores valencianes. Al 1963 apareix el seu primer disc que esdevingué un èxit de vendes inesperat.
Participa al Festival de la Cançó Mediterrània amb una cançó en català, va guanyar. Des d'este moment, la Cançó catalana començaria a rebre assíduament les atencions de la censura i de les institucions franquistes
Raimon trau el segon disc que durant molts anys hauria de ser cantada amb algunes alteracions respecte del text original.
El 1964 apareix un tercer disc, el mateix any veu la llum un altre, que conté versions de la majoria de les cançons publicades prèviament.
El 1965 comencen les seues activitats internacionals i guanya el Premi al millor cantant estranger.
Després d'un nou senzill que incloïa la seua primera musicació d'Ausiàs March, Veles e vents,
L'any 1975 Raimon estrena Jo vinc d'un silenci. L'any següent fa un concert que queda recollit en un àlbum doble, El recital de Madrid. Raimon anava fugint dels concerts multitudinaris i es negavà a «cremar-se» en actes organitzats per partits polítics. El 1981 va regravar totes les seues cançons amb nous arranjaments.
L'any 1983 publicava Les hores guanyades. en 1984 publicà un nou àlbum, Entre la nota i el so, amb temes com Lluny de la pedra i de l'aigua o Al meu país la pluja.
L'àlbum següent (1987) marca un idil•li fugaç amb la música electrònica i amb instruments com la bateria i els sintetitzadors.
Raimon tardaria exactament una dècada en gravar un disc de cançons noves, però això no vol dir que estiguera inactiu: havia format un grup estable d'acompanyament -guitarres, contrabaix, violoncel i acordió- i actuava amb mesura i només en condicions «artísticament òptimes».
L'any 1992 va fer una gira pel Japó i també cantà en diverses universitats dels Estats Units.
El dia de Sant Jordi de 1993 tingué lloc un gran recital al Palau Sant Jordi davant uns divuit mil espectadors amb motiu del trenté aniversari de la publicació d'Al vent.
El mateix any publicà unn nou CD, amb un total de cent vint-i-una cançons.
L’any 1997 apareixia un disc amb cançons noves: Cançons de mai, de nou amb arranjaments. El mateix any se li concedí la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya.
A final d'any apareixia el CD Recitals al Palau constituït temes presos de les actuacions abans esmentades vint-i-dos cançons on Raimon va demostrar la vigència i l'atemporalitat del concepte de cançó que representa. El 1999 publicà una compilació amb tots els seus temes de caràcter amorós: Les cançons d'amor.
El 2000 treia una Nova integral amb diverses cançons inèdites i noves musicacions de poemes d’autors del segle XV
El 2007 va rebre el Premi d'Honor de l'Acadèmia de la Música Espanyola alhora que es queixava del govern valencià.
A principis de 2011 va ser investit doctor Honoris Causa per la Universitat d'Alacant.
·Ovidi Montllor:(1942 Alcoi- 1995 Barcelona). Naix Alcoi al 1942 , poble que sempre apareix en les seves cançons. Sempre va ser comunista i sempre amb una vena d'anarquisme a la sang. La seva cançó és Autocrítica i crítica. Va debutar com a actor als 20 anys a Alcoi. Al cap de quatre anys, es va traslladar a Barcelona a la recerca de millors oportunitats. El 1967, va començar a escriure una cançó, la que seria la seva primera cançó, La Samarreta. Al maig de 1968 comença a cantar i immediatament atrau l'atenció del públic amb la seva manera de fer la música. A final d'any ja actua al Palau de la Música de Barcelona al costat de Quico Pi de la Serra i Raimon. Al principi, les seves cançons segueixen una mica l'estil de Brassens i Brel. El seu primer disc va ser un Single amb només dos temes: La fera Ferotge i la Cançó de les balanços. Durant els anys 70, Ovidi va desenvolupar pràcticament tota la seva carrera musical, sempre marcada pel seu caràcter d'actor. A finals de la dècada dels 70 Ovidi es veu abocat a centrar-se en la interpretació, tant en cinema com en televisió. El seu llegat seran 51 pel•lícules, i durant més de deu anys no gravarà cap disc. A principis dels 90, Ovidi va començar a preparar Verí Good, que de fet seria el seu disc pòstum, doncs un càncer d'esòfag se'l va endur el 10 de març de 1995. La seva obra literària i gràfica va quedar recollida en dos llibres: Poemes i cançons (1978) i Poemes i dibuixos (1985). La seva activitat artística li va valer diversos reconeixements entre els quals destaquen la Medalla al Mèrit Cultural de la Generalitat Valenciana i la Medalla d'Or d'Alcoi. El repertori d'Ovidi Montllor dedica gran part del seu talent a posar música als textos de reconeguts poetes com Salvador Espriu o Vicent Andrés Estellés. La seva cançó més popular va ser, sens dubte, Homenatge a Teresa. Altres temes com, Perquè vull o Sí, senyor el van consolidar dins d'aquest corrent reivindicativa. Ell es defineix com "artista, cantant i pallasso". Ovidi Montllor va ser un artista complet: teatre, cinema, televisió, rapsòdia i cançó.
·Ovidi Montllor:(1942 Alcoi- 1995 Barcelona). Naix Alcoi al 1942 , poble que sempre apareix en les seves cançons. Sempre va ser comunista i sempre amb una vena d'anarquisme a la sang. La seva cançó és Autocrítica i crítica. Va debutar com a actor als 20 anys a Alcoi. Al cap de quatre anys, es va traslladar a Barcelona a la recerca de millors oportunitats. El 1967, va començar a escriure una cançó, la que seria la seva primera cançó, La Samarreta. Al maig de 1968 comença a cantar i immediatament atrau l'atenció del públic amb la seva manera de fer la música. A final d'any ja actua al Palau de la Música de Barcelona al costat de Quico Pi de la Serra i Raimon. Al principi, les seves cançons segueixen una mica l'estil de Brassens i Brel. El seu primer disc va ser un Single amb només dos temes: La fera Ferotge i la Cançó de les balanços. Durant els anys 70, Ovidi va desenvolupar pràcticament tota la seva carrera musical, sempre marcada pel seu caràcter d'actor. A finals de la dècada dels 70 Ovidi es veu abocat a centrar-se en la interpretació, tant en cinema com en televisió. El seu llegat seran 51 pel•lícules, i durant més de deu anys no gravarà cap disc. A principis dels 90, Ovidi va començar a preparar Verí Good, que de fet seria el seu disc pòstum, doncs un càncer d'esòfag se'l va endur el 10 de març de 1995. La seva obra literària i gràfica va quedar recollida en dos llibres: Poemes i cançons (1978) i Poemes i dibuixos (1985). La seva activitat artística li va valer diversos reconeixements entre els quals destaquen la Medalla al Mèrit Cultural de la Generalitat Valenciana i la Medalla d'Or d'Alcoi. El repertori d'Ovidi Montllor dedica gran part del seu talent a posar música als textos de reconeguts poetes com Salvador Espriu o Vicent Andrés Estellés. La seva cançó més popular va ser, sens dubte, Homenatge a Teresa. Altres temes com, Perquè vull o Sí, senyor el van consolidar dins d'aquest corrent reivindicativa. Ell es defineix com "artista, cantant i pallasso". Ovidi Montllor va ser un artista complet: teatre, cinema, televisió, rapsòdia i cançó.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
